El Fòrum Social de l'Educació tindrà lloc a finals de novembre
             
Més d'un centenar d'entitats
     
impulsen un fòrum educatiu
   

La carta que a mitjans de l'any passat van signar un grup d'intel·lectuals catalans s'ha materialitzat en una trobada de debat internacional sobre l'Educació actual.

Al juny del 2003 es va fer pública una crida signada per desenes d'intel·lectuals catalans i entitats de reconegut prestigi per impulsar un debat social sobre l'Educació a Catalunya. Ara, en aquest any del Fòrum de les Cultures, aquesta iniciativa s'ha materialitzat en un altre fòrum, que també estarà vertebrat en quatre eixos amb aquests títols: L'Educació en temps de la globalització: polítiques educatives i culturals; Quina Educació per a quina societat?; L'Educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu i L'Educació més enllà de l'escola.

El Fòrum Social sobre l'Educació a Catalunya se celebrarà a finals de novembre i compta ja amb més de 120 entitats adherides i 550 persones de tots els àmbits de l'Educació.

Per cadascun dels eixos s'organitzaran conferències centrals per part de persones amb prestigi internacional, entre els que destaquen Noam Chomsky, Naomi Kleim, Frei Betto, Eliseo Aja, etc. A cada eix es faran seminaris i tallers relacionats amb les conferències.

Un altre dels pares de la iniciativa, el filòsof Josep Maria Terricabras, va manifestar en el transcurs d'una roda de premsa que l'Educació és la tasca política més important d'una societat. 'Tot el món deu voler opinar sobre l'Educació pública, impulsar-la, pagar-la i criticar-la, per a aconseguir unes escoles integrals i integradores', va dir.

La coneguda pedagoga Marta Mata va argumentar que "des que s'ha signat la crida hi ha hagut canvis polítics que obren noves perspectives: és un moment més fèrtil, tan en el marc polític com pel treball dels mestres".

Quatre eixos temàtics

Els quatres eixos temàtics pretenen agrupar totes les inquietuds en l'àmbit de l'Educació, en un context no només català, sinó també de la resta de l'Estat i de la Unió Europea. En el primer eix, que parlarà de la globalització, es faran conferències sobre les directrius mundials d'organismes com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. En Quina Educació per a quina societat, les conferències parlaran dels models educatius, organitzatius i metodològics, de l'educació al llarg de la vida, de la laïcitat, de l'Educació en la no-violència i de la dona en el món educatiu. El tercer eix tractarà sobre el benestar social, la privatització de l'ensenyament la participació ciutadana i el refinançament de l'Educació i el paper dels centres concertats. L'últim tractarà els agents socials, la família, els mitjans de comunicació, l'oci i la cultura, entre altres aspectes.

Segons Mata, "no se'ls pot deixar sols als mestres, s'els hi ha de donar la confiança, els recursos i el recolzament social".

Per al catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats, "aquest Fòrum pretén ser unitari, però no neural. No tothom s'hi ha de sentir a gust, ja que aposta per un model determinat de societat i d'Educació".

Respecte a les noves circumstàncies polítiques de Catalunya, Subirats va remarcar que el Fòrum ha d'aprofitar la oportunitat del canvi polític, "però no ha de perdre intensitat ni capacitat crítica". Joan Jordi Rossell, president de la Fapac (Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya) va remarcar que a com a pares i mares no podíem ser aliens a aquesta iniciativa. Jaume Carbonell, director de Cuadernos de Pedagogia, va destacar que "l'Educació és massa important per deixar-la en mans de l'escola" i que no hi ha hagut reformes educatives, sinó només reformes escolars. Obert a la participació L'organització del fòrum és col·lectiva i les adhesions estan obertes perquè tothom pugui participar-hi i donar la seva opinió. A partir d'ara se celebraran assemblees i comissions de treball per dur endavant aquest projecte. Tota la informació es pot trobar a la pàgina web de l'organització (www.forum-educacio.org) i al mail correu@forumeducacio.org.

Núria MAHAMUD


Article publicat a "Magisterio" el dimecres 3 de març de 2004