COMARQUES ad DIVENDRES, 27 DE FEBRER DE 2004 Edició digital n. 1528

Girona s'implica en el debat social sobre l´educació a Catalunya

P.T.V. girona Un sistema d´ensenyament públic, laic, que garanteixi la igualtat i atengui adequadament el fenomen migratori són els objectius del Fòrum social sobre l´Educació a Catalunya, en el qual s´han implicat persones i col·lectius representatius de la societat gironina. Després d´un any de conferències, tallers i assemblees, les conclusions que s´obtinguin a Girona s´exposaran a finals d´any o a principis del 2005 en un Fòrum de tres dies concebut d´acord amb la filosofia dels fòrums socials mundials. L´objectiu és que les seves propostes es tradueixin en accions de govern. Una cinquantena de les 120 entitats adherides al Fòrum social sobre l´educació tenen representació a Girona; fins ara s´hi han sumat 550 persones, acció que es pot fer a www.forumeducació.org/adhesions. L´origen d´aquest projecte que persegueix la corresponsabilitat eductiva de tota la societat és al manifest «Crida per un debat social a Catalunya, signat per intel·lectuals entre els que hi ha els gironins Eudald Carbonell i Josep Maria Terricabras. Ahir, aquest últim va afirmar que està «absolutament convençut que l´escola no transforma la societat, sinó que és la societat la que transforma l´escola» i per això va demanar la implicació de tothom. Terricabras va defensar la utilitat d´un debat social sobre educació, amb «un fòrum independent del govern», i es va mostrar segur de què serà més fructífer que la Conferència Nacional d´Educació organitzada per l´anterior Departament d´Ensenyament, en la qual ell també va participar. El catedràtic en Filosofia va retreure a CiU no haver elaborat la Llei catalana d´Educació anunciada per a 2002. Ahir, responsables gironins dels sindicats UGT, CCOO, la Coordinadora d´ONGs, la Federació d´associacions de pares d´alumnes de Catalunya, la Federació d´associacions de veïns de Girona i representants dels mitjans de comunicació, empresaris -com un constructor que va demanar un replantejament de la Formació Professional-, la universitat, l´esport i la cultura van explicar els seus objectius amb el Fòrum social sobre l´educació a Catalunya. La finalitat comuna és portar el debat educatiu a fora de l´escola, obrint-lo a la màxima participació social. Tal com s´afirmava al manifest que va signar gent com Terricabras i Carbonell, a més de Victòria Camps, Salvador Cardús, Montserrat Minobis, Arcadi Oliveres o Pep Riera, el Fòrum ha fet seva la defensa d´una educació com a «un dret universal i un bé públic», que «l´Administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d´igualtat»; alhora que assumeix la crítica que el sistema català «no garanteix prou una educació de qualitat per a tothom» i demana una revisió de la política de concerts als centres privats, a més de desenvolupar mesures preventives del fracàs escolar. La primera assemblea gironina es va fer el 30 de gener i el 19 de març s´acordaran els actes públics, coordinant-los per sectors i municipis -la Bisbal ja s´hi ha implicat-. Els treballs giraran al voltant de quatre eixos temàtics: l´educació en temps de globalització, «quina educació per a quina societat», l´ensenyament públic com a eix vertebrador del sistema educatiu i l´educació més enllà de l´escola. Entre d´altres arguments, el secretari general d´UGT a Girona, Camil Ros, va explicar que volen «trencar amb el divorci entre la societat i la formació»; unint l´ensenyament reglat amb la formació permanent que permeti als aturats reinserir-se al món laboral. El director tècnic del Girona F.C., Narcís Julià, va exposar la seva voluntat de canviar el rol competitiu de l´esport i promoure´n «els valors de solidaritat, respecte i tolerància», com ho mostra que «els nostres entrenadors són educadors». La professora Mònica Geronès va defensar la necessitat d´obrir els centres docents i redefinir l´educació. Justament, el president de la Fapac, Josep Anguera, va remarcar la importància del Fòrum per recollir els canvis socials i el paper de la família en l´educació. Albert Quintana va recordar al Govern tripartit que l´educació apareixia com a una prioritat dels seus programes de govern.