Barcelona acollirà al novembre un fòrum social sobre educació
Entitats i personalitats de diversos àmbits criden a la participació per obrir el debat més enllà de l'escola
C. Biosca
BARCELONA
Barcelona acollirà el novembre que ve el Fòrum Social sobre l'Educació a Catalunya, que té per objectiu estendre el debat educatiu a tota la societat i, en particular, reflexionar a fons sobre l'educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu a Catalunya. Un sistema de qualitat, segons els impulsors, que garanteixi la igualtat d'oportunitats i que s'adeqüi a la realitat catalana actual.
La inciativa va néixer el juny passat amb la difusió d'un manifest en què una quinzena d'intel·lectuals de tots els àmbits de la societat feien una crida a obrir aquest debat, i en aquests moments compta amb l'adhesió de 162 entitats i més de 550 persones.
El debat, que se celebrarà durant tres dies encara per concretar a finals de novembre, pretén estructurar-se "com el fòrum social de Portoalegre -va explicar la responsable de la secretaria tècnica del Fòrum, Rosa Canyadell-: un fòrum obert, que convoca tothom i és de tothom que s'hi adhereixi". El fòrum s'estructurà en quatre eixos: l'educació en temps de globalització; ¿quina educació per a quina societat?; l'educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu, i l'educació més enllà de l'escola.
L'impuls
El manifest inicial estava firmat, entre d'altres, per la pedagoga Marta Mata, l'arquitecte Oriol Bohigas, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, el catedràtic de filosofia Josep Maria Terricabras i la llavors degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i actual presidenta de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, Montserrat Minobis. També van subscriure'l la rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Rosa Viròs, el sociòleg Salvador Cardús, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, el catedràtic de ciències polítiques Joan Subirats, i l'excoordinador d'Unió de Pagesos, Pep Riera. Alguns d'aquests impulsors van ser ahir presents en l'acte de presentació.
Canyadell va explicar que la crida "es va estendre de seguida" fins a aconseguir el suport de diverses entitats socials, moviments veïnals, ONGs, personalitats del món universitari i personatges destacats del món de la cultura i de la comunicació.
El debat parteix de la premissa que l'educació és un dret universal i un bé públic que l'administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i equitat.