Les persones i organitzacions sotasignants, fent-nos
ressò de la Crida
per un debat social sobre l’educació
a Catalunya del juny de 2003, coincidim
en que l’educació és un dret
universal i un bé públic al qual
tota la ciutadania té dret a accedir i
l’Administració té el deure
de garantir en condicions de qualitat i d’igualtat.
A més, considerem que l’educació
no és només una necessitat per al
progrés social sinó la condició
per a fer possible una societat cohesionada i
justa.
Els profunds canvis socials experimentats
al nostre país durant la darrera dècada
no han anat acompanyats de l’atenció
que les administracions públiques haurien
hagut de posar en l’ensenyament públic,
de manera que l’actual sistema educatiu
a Catalunya no garanteix prou una educació
de qualitat per a tothom. Cal, doncs, un canvi
que contempli l’ensenyament públic
com a eix vertebrador de tot el sistema educatiu,
que garanteixi la seva funció social d’ajudar
a compensar desigualtats, i que sigui propi i
adequat a la realitat de Catalunya.
Entenem l’educació
com quelcom que abasta més enllà
de les etapes d’escolarització formal
de les persones, formant part indestriable de
la vida dels ciutadans i de les ciutadanes. L’educació
ha esdevingut una eina imprescindible en la formació
integral de les persones i és, per tant,
una responsabilitat col·lectiva que depassa
el marc escolar. A més, de l’educació
que siguem capaços de construir en dependrà
el grau de benestar social de la nostra
comunitat.
Per això
convoquem tots els sectors socials,
organitzacions ciutadanes, moviments socials,
sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals,
estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania
en general a implicar-se activament en el procés
d’organització i realització
del Fòrum Social sobre l’Educació
a Catalunya a dur a terme a finals del mes
de novembre del 2004.
Un fòrum social que sigui
un espai obert de debat sobre quina educació
necessita la nostra societat i que pugui ser un
punt de confluència de les propostes i
inquietuds dels diversos sectors socials, amb
l’objectiu de crear complicitats i ampliar
els suports que permetin pressionar els poders
públics fins a aconseguir el redreçament
de l’actual sistema educatiu a Catalunya.
Un fòrum social que tingui com a base de
discussió els següents punts:
Primer:
la importància de garantir un sistema públic
d’ensenyament, laic, que compti amb
un gran prestigi, que possibiliti la cohesió
social i aconsegueixi ser l’opció
majoritària d’amplis sectors, incorporant
tota la diversitat social, econòmica i
cultural de la nostra ciutadania.
Segon:
la conveniència de redefinir el
concepte de “públic”, entenent-lo
com allò que pertany a la comunitat i està
gestionat i supervisat democràticament.
Tercer:
la necessitat d’aturar la creixent
privatització de l’ensenyament,
revisant l’actual política de concerts
i els criteris de planificació educativa
per tal que no posin en perill la garantia del
dret a la igualtat d’oportunitats.
Quart:
la discussió sobre quin model educatiu
necessita la nostra societat; sobre la funció
de l’escola tenint en compte els canvis
que hi ha hagut en els últims temps; sobre
els condicionaments que han afegit l’existència
de diferents models de família; sobre la
incorporació massiva de les dones al treball
remunerat; sobre el conflicte d’horaris
laborals, escolars i familiars a l’hora
de donar resposta a les necessitats dels infants
i joves; sobre el paper de les noves tecnologies...
Cinquè:
la necessitat d’introduir canvis
organitzatius i metodològics perquè,
d’acord amb la comprensivitat de les etapes
d’educació obligatòria, faci
compatible l’objectiu d’assolir nivells
d’excel·lència educativa amb
la consecució d’uns objectius mínims
comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació
efectiva i democràtica en igualtat de drets
i deures.
Sisè:
la recerca de mesures adequades de prevenció
general del fracàs escolar, del tractament
de l’alumnat amb necessitats educatives
especials i d’acolliment de l’alumnat
de recent incorporació, amb propostes d’actuació
i la implicació de tots els professionals
que hi tenen relació.
Setè:
la necessitat urgent d’ampliar les partides
pressupostàries, prioritàriament
a l’ensenyament públic, amb
l’objectiu de situar la despesa educativa
de Catalunya, com a mínim, al nivell de
la mitjana europea.
Vuitè:
l’anàlisi sobre el paper de l’educació
més enllà de l’àmbit
escolar i la interrelació entre tots els
elements que intervenen en el fet educatiu: família,
mitjans de comunicació, educació
en el lleure, ciutat educadora...
Desembre del 2003. |
