Acords sobre l'organització del Fòrum

Es tracta de buscar tres o quatre “grans temes” que puguin agrupar totes les discussions i les inquietuds que, des de tots els àmbits socials, es venen plantejant. Es tracta també de no reduir les discussions a l’àmbit estricte de l’escola, sinó entenent que l’educació depassa el marc escolar i és un qüestió que abarca a tota la societat i la vida de les persones. Alhora, el nostre país no està aïllat del món i, per tant, participa i pateix dels valors i directrius i normatives  d’àmbits més amplis, com poden ser la resta de l’estat , la Unió Europea o el món globalitzat. A partir de tot això es proposen els següents eixos:

Canvis socials a partir de la globalització.

Directrius sobre educació dels organismes supra-estatals: Banc Mundial, FMI, OMC.

L’educació dins la nova Constitució Europea.

Reptes, resistències i contrapropostes.

Integració i cohesió social.

Igualtat d’oportunitat i compensació de desigualtats.

Models educatius, organitzatius i metodològics

Aprendre què i per a què.

Educació al llarg de la vida.

Laïcitat.

Educació per a la democràcia, la no-violència...

Dona i educació.

Educació superior com a ensenyament públic

L’educació com a índex de benestar social

Mercantilització i privatització de l’ensenyament i dels serveis educatius

Redefinició del concepte de ”públic”

Participació ciutadana i descentralització

Refinançament de l’educació i el paper dels centres concertats.

Agents socials i institucionals

La família i els seus canvis

El món del treball i la compaginació del temps

Els mitjans de comunicació i les TIC

L’oci, la cultura, l’esport

L’educació no formal i no reglada.

Educació, territori i comunitat (ciutat educadora, xarxes educatives...

EIX 1: GLOBALITZACIÓ I EDUCACIÓ

El procés de globalització, en tant en que fenomen econòmic, polític i cultural suposa importants impactes sobre les polítiques i els sistemes educatius nacionals. D’aquesta manera, a partir de diferents processos i mecanismes, genera transformacions profundes a l’àmbit educatiu amb importants conseqüències tant en la seva estructura com en el seu contingut. Cal tenir en compte, no obstant, que el procés de globalització que vivim a l’actualitat, no és un procés neutral, sinó que s’emmarca dins les necessitats del sistema capitalista neoliberal, basat en els imperatius de l’economia de mercat. En aquest context, diferents actors com el Banc Mundial, l’Organització Mundial del Comerç (i en concret l’Acord General de Comercialització de Serveis, que trasllada la lògica de comerç de mercaderies a l’àmbit dels serveis, convertint a l’educació en un bé comercialitzable com qualsevol altre ) o la Unió Europea (i el Procés de Bologna que pretén crear un espai europeu d’educació superior, a partir dels controvertits principis de qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat), es converteixen en els “nous” agents de la globalització educativa i, a través dels seus discursos i pràctiques, repercuteixen sobre tots els aspectes de l’esfera educativa: les formes de regulació (que inclouen, entre altres aspectes, canvis curriculars i privatització de l’educació), el finançament, la provisió dels serveis, etc. A més a més, la influència d’aquests actors ha contribuït a modificar la relació entre l’escola i el territori que l’envolta. Per una altra banda, cal tenir en compte, l’emergència de moviments socials, que a través de la lluita i la resistència s’oposen al model imperant de globalització educativa, desenvolupant contrapropostes que pretenen fer front a les directrius privatitzadores, mercantilitzadores i desreguladores imposades per aquests organismes.

EIX 2: QUINA EDUCACIÓ PER A QUINA SOCIETAT

Educar les persones integralment i per a la democràcia activa, per a una ciutadania global crítica, autònoma, activa i compromesa, vol dir que tothom pugui adquirir un seguit de capacitats bàsiques de tipus cognitiu (domini de les llengües catalana i castellana, càlculs matemàtics fonamentals, recerca i anàlisi d'informació, habilitats socials com la prevenció i resolució pacífica de conflictes, etc), emocional (autoestima, empatia, etc) i ètic (valors, actituds i comportaments fomentadors d'una cultura de pau, solidaritat i justícia) al llarg de la seva estada a l’escola, i pugui continuar desenvolupant-les reprenent altres activitats educatives al llarg de la seva vida. Implica doncs que les escoles adoptin una perspectiva laica de coneixement i respecte a totes les concepcions del món que són coherents amb els drets humans. Vol dir també que garanteixin les mateixes oportunitats a tots els infants de totes les classes socials, gèneres i grups ètnics, que es comprometin a combatre les discriminacions compensant les desigualtats en tots els aspectes que calgui. Aquest compromís afecta directament els models i els mètodes pedagògics que ha d’adoptar l’organització escolar per ser efectiva i equitativa. Però una educació integral també reclama un debat social sobre l’educació, que impliqui les diverses institucions educatives i altres sectors socials, i contribueixi a la pau, la sostenibilitat, la integració i la justícia social. Per això ha de prestar atenció als coneixements comuns que les persones fan servir i enriqueixen quan participen activament en totes les esferes de l’activitat humana (treball, cura, política, etc).

EIX 3: L’EDUCACIÓ PÚBLICA COM A EIX VERTEBRADOR DEL SISTEMA EDUCATIU

En temps de globalització, els sistemes educatius nacionals no resten indemnes davant l’actual embat d’ideologia neoliberal. Les polítiques educatives actuals promouen, quan no avalen, el retrocés del sistema públic d'educació i l’avenç de la seva privatització, posant en qüestió la concepció de l’educació com a bé públic i com a dret social fonamental. Aquesta involució es fa palesa en una multiplicitat de problemàtiques, entre les que destaquem les següents:

a) Segregació: l’accés als centres escolars està condicionat pel poder adquistiu de les famílies; la retòrica de la lliure elecció de centres encobreix la pèrdua de la funció integradora i compensadora de desigualtats que hauria de tenir l’escola; moltes escoles concertades fan una selecció encoberta de l'alumnat; els itineraris educatius són menys comprensius i tendeixen a disgregar l’alumnat per raons socio-econòmiques.
b) Mercantilització: els continguts curriculars de les escoles o les línies de recerca que es prirotizen a la universitat pública estan orientades pels interessos del Mercat; les polítiques públiques vigents avalen l’activitat lucrativa d’inversors privats en el sector de l’educació; els centres educatius tendeixen a ser gestionats i avaluats segons lògiques i criteris eminentment empresarials; des de la nova ona de gestió educativa es busca l’eficàcia i l'optimització dels resultats en detriment de la participació de la comunitat educativa i d’altres agents socials.
c) Precarietat: tant a l’escola com a la universitat, augmenten la inestabilitat, els desplaçaments i l’atur per a molts i moltes professionals de l’educació. En un context caracteritzat per problemàtiques com les esmentades, obrir un debat amb la intenció de recuperar el control ciutadà i la capacitat d’incidència sobre un afer públic de la trascendència de l’educació esdevé un imperatiu entre aquelles persones que creiem en l’educació pública com un dels pilars d'una societat igualitària, lliure i democràtica.

EIX 4: EDUCAR, MÉS QUE ENSENYAR

En un món cada cop més complex i globalitzat l'acció d'educar s'investeix de transcendència. L'educació en la seva faceta no formal i informal impregna tots els espais i moments de la nostra vida social. Aquí i ara, l'educació ha de contemplar tots els àmbits i agents socials que interactuen en el procés de socialització de les persones: la família i els diferents tipus, l'escola i les xarxes educatives, l'oci i el seu ús social, el veïnat multicultural, la comunitat en el sentit educatiu més ampli, el món laboral, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies, els nous reptes socials i econòmics. A la necessitat inqüestionable d'educar en habilitats i coneixements s'afegeix la d'educar per una millor qualitat de vida i per dotar aquesta de sentit moral. L'acte d'educar ha de promoure en les persones la consciència crítica i transformadora.
L'educació ha de mobilitzar a les persones per tal de facilitar l'accés a les xarxes socials cada cop més amplies. Com a procés, l'educació és dóna al llarg de tota la vida. Tot plegat, incideix directament en el desenvolupament integral de les persones. L'educació des d'aquesta perspectiva abasta un camp d'intervenció i incidència més ampli que l'ensenyament i aleshores, un dels reptes de la nostra societat rau en la conjunció de la qualitat educativa i qualitat de l'ensenyament.