Perquè un altre món sigui possible, una altra educació és necessària

Publicat a El Punt | Societat - 27/02/2005

L'educació, en el seu sentit més ampli, i l'escolarització en particular, són, com deia un poeta, armes de futur. L'educació, des de la dels més petits fins a la dels més grans, conforma un entramat de coneixements, valors i normes socials que defineixen les relacions de tots els ciutadans. L'educació pot ampliar o disminuir les desigualtats inherents a les nostres societats, pot consolidar o ampliar la segregació social i econòmica, pot pal·liar les desiguals oportunitats dels nostres infants i joves. És per tot això que el sistema educatiu ha de ser una prioritat social i no ha de considerar-se únicament com a responsabilitat dels i les ensenyants. L'educació és un dret universal i un bé públic, al qual tota la ciutadania té el dret a accedir i les administracions tenen el deure de garantir amb condicions de qualitat i d'igualtat. L'educació no és solament un factor important de progrés individual i social, sinó que és també una condició ineludible per fer possible una societat més cohesionada i més justa. Malgrat això, i davant dels profunds canvis experimentats en les darreres dècades, l'educació no ha anat acompanyada ni de les variacions necessàries, ni de l'atenció que les administracions haurien hagut de posar en la millora d'un ensenyament públic universal. Si volem una societat avançada, justa i cohesionada, hem de tenir un pressupost en educació suficient que ens situï, com a mínim, dins de la mitjana europea; hem de tenir un sistema educatiu que no segregui l'alumnat per la seva procedència social, econòmica o cultural; hem de tenir una escola laica, respectuosa amb totes les creences; hem de fer possible una escola coeducativa que fomenti les relacions igualitàries entre homes i dones; hem d'avançar cap a una educació intercultural que valori totes les cultures i allunyi el fantasma del racisme i la xenofòbia; i hem de fer possible que l'educació sigui transformadora, que doti els futurs ciutadans d'un esperit crític i dels mecanismes necessaris perquè es puguin implicar en la millora de la societat. L'educació ha de formar, petits i grans, per a la vida i pel treball. I per fer realitat tot això, ens cal un sistema educatiu públic i gratuït, de qualitat i amb recursos. Cal afrontar els aires privatitzadors que la globalització neoliberal ens vol imposar i que pretenen convertir el saber, la cultura i l'educació en una mercaderia més. Però, a més, l'educació no es pot deixar només en mans de l'escola, cal que la família, els serveis socials, les entitats culturals, l'educació d'adults, l'educació en el lleure, el món laboral, etc., s'hi impliquin també. Cal que els horaris laborals es racionalitzin per tal de permetre que els pares i mares puguin dedicar el temps necessari a l'educació. Si volem millorar la societat no tenim més remei que millorar l'educació.