|
L'educació
és un assumpte de tota la societat i no només competència dels poders
públics. Hem de donar la benvinguda a una iniciativa tan important com és
el manifest de quinze intel·lectuals catalans demanant la creació d'un
fòrum sobre el futur de l'educació, obert a tots els actors de
l'ensenyament: professors, pares, alumnes, experts, poders públics,
empresa privada i societat civil.
Aquesta petició convé entendre-la en el marc de la redefinició del paper
de l'Estat i dels serveis públics. Avui hem de substituir la tradicional
distinció públic/privat per la basada en tres sectors: Estat, societat
civil i sector privat. El Programa de les Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD) proposa un nou plantejament del paper dels poders
públics per assignar-los la tasca d'organitzar "un marc legislatiu i
reglamentari que garanteixi el dret d'associació" i de prendre "mesures
d'incitació que permetin a les organitzacions de la societat civil ser
coresponsables en l'elaboració i l'impuls de les polítiques públiques".
És necessari canviar d'òptica i no imaginar una educació pública només
impartida pels poders públics. El servei públic és exercit per tots els
ciutadans, tal com mostra la important acció de les ONGs en educació,
salut i lluita contra la pobresa.
El segon punt que m'agradaria abordar és la manifestació de la Comissió
Europea afirmant que "els Estats membres han de transformar radicalment
els seus sistemes d'educació i de formació, inclosos els sistemes de
formació inicial, per fer accessibles a tots de manera permanent ofertes
d'educació i de formació".
Penso que aquests dos punts poden servir de base per a un debat seriós:
facilitar el paper de la societat civil en l'educació i centrar el sistema
en les necessitats de l'alumne. És l'alumne qui determina les seves
necessitats i no el sistema. Per això és important que es prengui
consciència que el dret a l'educació no té sentit sense "l'acceptabilitat"
per part dels educadors, com ha dit la senyora Tomasewsky, relatora de les
Nacions Unides, sobre el dret a l'educació. El sistema educatiu ha de ser
acceptable i adaptable, condicions exigides perquè l'oferta tingui sentit.
Si parlem de participació de tots és necessari acabar amb l'oposició
públic/privat i amb l'estigmatització sistemàtica de les escoles
d'iniciativa social en vint anys. No s'ha d'oblidar que la situació ha
provocat la disminució de 461 escoles d'iniciativa social a Catalunya. En
aquest mateix període, el nombre d'escoles públiques va augmentar en 675.
En aquestes condicions, cal preguntar-se quin ús es fa dels mitjans
públics: per què es creen nous centres quan hi ha centres i places
disponibles?
Seguint el mateix ordre d'idees, en vint anys el percentatge d'alumnes de
l'escola pública ha crescut quasi en un 19,51% i ha passat del 49,2% en el
curs 1980-81 al 58,8% en el 2002-03. En aquestes circumstàncies parlar
d'una acció de privatització manca totalment de sentit.
|
