Oriol Bohigas

Publicat al diari AVUI

Senyor secretari de l'Escola Cristiana de Catalunya

Vaig llegir un article seu a l'AVUI titulat Un fòrum semiobert sobre educació que em va esgarrifar una mica perquè demostrava a petita escala una interpretació equivocada de la democràcia. Una interpretació que vostè va mantenir també -i en forma encara més agressiva- en una tertúlia de televisió sobre el mateix tema: els problemes de l'ensenyament a Catalunya en aquest període democràtic i autonòmic.

Vostè protesta contra un manifest recentment publicat que vol ser l'inici de la celebració d'un fòrum obert sobre l'educació. Li semblen restrictius -i antidemocràtics- els vuit punts programàtics que s'hi assenyalen. Diu que aquests punts no es presenten com a temes de discussió, sinó com a principis indiscutibles. D'aquests principis, de moment, només n'assenyala tres: "garantir un sistema públic d'ensenyament laic", "redefinir el concepte de públic, entenent-lo com allò que pertany a la comunitat i està gestionat i supervisat democràticament" i "la necessitat d'aturar la creixent privatització de l'ensenyament, revisant l'actual política de concerts i els criteris de planificació educativa per tal que no posin en perill la garantia del dret a la igualtat d'oportunitats".

Vostè opina que aquestes afirmacions comporten una limitació de l'àmbit de la convocatòria perquè en queden exclosos tots els que, com vostè, opinen d'una altra manera, pensant que la pretesa llibertat d'educació ha d'acceptar i afavorir ensenyaments no laics, no públics però ben concertats, xuclant les adequades subvencions governamentals que provenen dels impostos que paga tot el poble. Això vol dir -atenent el nom de l'associació de la qual és secretari- que defensa l'ensenyament privat i confessional i que és partidari d'aquells col·legis que abans se'n deien "de monges i capellans". Aquesta limitació imposada pels principis anunciats vostè la troba antidemocràtica. I aquí rau el centre de la qüestió, el seu gran error i el d'una bona part de la ciutadania.

En aquest equívoc sistema en el qual vivim hi ha gent que, de bona fe, es pensa que la veritable democràcia consisteix que cada ciutadà pugui escollir el camí més adequat als seus interessos particulars per fer moure els grans temes de la col·lectivitat. Però això no té res a veure amb l'autèntica democràcia, aquella que esclatà amb el crit de "Llibertat, igualtat i fraternitat", que s'anà perfeccionant al llarg de dos segles i que ha mantingut l'inicial esperit republicà, malgrat les bufetades que ha rebut dels grups més reaccionaris, com, per exemple, la mateixa Església catòlica. Hi ha temes que en l'autèntica democràcia no poden ser discutits ni pels partits -de dretes o d'esquerra- ni pels votants. Ni tan sols inclosos en els programes polítics perquè han de ser evidents en tots ells. Vull dir que les faccions polítiques en poden discutir els detalls operatius, però no llur acceptació total. Aquests principis són molts, i diversos al llarg dels temps, des de la llibertat d'expressió fins a la igualtat d'oportunitats i les llibertats col·lectives, des de l'anul·lació de l'esclavatge i la pena de mort fins al laïcisme, des de les garanties de seguretat en els propis drets fins a la divisió de poders, des de l'equilibrat pagament d'impostos fins a la possibilitat d'intervenir en els afers públics segons canals de participació establerts. No cal que li completi la llista perquè és prou coneguda i fins i tot vostè en deu tenir esment. I, entrant en detalls més operatius, recordem que una democràcia -l'autèntica, la republicana en esperit i no la que només atén els formalismes de l'organització administrativa de l'Estat i els equívocs recursos representatius- no pot ni discutir la protecció indiscriminada de la salut, l'accés als mitjans elementals de subsistència, la laïcitat absoluta, la participació de la propietat en el bé comú, etc. I, sobretot, no pot ni posar en dubte l'exigència d'un ensenyament públic, gratuït, obligatori i laic per a tothom, i paral·lelament, l'eliminació dels elitismes que provenen d'una classe social -o d'una classe ideològica o religiosa- que es consoliden a l'escola o a la universitat. El que a vostè l'indigna és que aquest manifest per a un fòrum obert sobre l'educació a Catalunya mantingui com a "principis indiscutibles" aquells que ho són des de sempre en l'establiment de la democràcia, abans que els reaccionaris l'hagin tergiversat fent-li perdre el vell i substancial esperit republicà.

Dins de la democràcia -sobretot si la volem reforçar i rejovenir- hi ha coses que no es poden ni proposar, com el retorn a l'esclavatge, la pena de mort o la fractura social de l'educació. Evidentment, vostè té raó: els que encara proposen aquestes aberracions no tenen lloc en aquest fòrum "semiobert".