Publicat a El Dimoni de Santa Eugènia de Ter | Espai Paulo Freire - 15/11/2004

En un moment de trasbals i incerteses en l'entorn de l'escola i del sistema educatiu és bo parar-nos a considerar, entre molts altres, els temes que sorgeixen al ajuntar el concepte Família i el concepte procés educatiu. Apuntant-me a aquesta gran i engrescadora proposta del Fòrum Social per a l'educació i aprofitant els nous espais de debat que ha generat voldria aportar-hi alguns temes que, al meu entendre, ens podrien ajudar en aquest intercanvi de coneixements. La meva trajectòria personal (president d'AMPA durant uns anys) i professional em permet plantejar-me el tema des de les dues vessants educatives, com a pare i com a professional de l'educació.

La presència dels pares als centres educatius sovint s'ha viscut com a una certa intromissió en l'àmbit propi dels professionals i aquesta percepció ha generat una desconfiança tant entre els pares i mares com entre els mestres i professorat en general que s'ho ha acabat creient.

La indefinició i una certa manca de seguretat dels professionals en la seva pròpia actuació ha motivat unes relacions amb les famílies massa genèriques. El to de les explicacions als pares sobre els processos d'aprenentatge dels seus fills s'ha volgut massa assequible i ha facilitat, en un cert ambient de conversa de carrer, que els pares poguessin intervenir com si fossin professionals. D'aquí han sorgit una part de les anomenades ingerències que han ajudat força a enrarir les relacions.

Les dificultats per integrar la participació econòmica de les associacions, des d'una transparència de comptes, més enllà d’una certa idea de subvenció, crec que també ha ajudat a generar conflictes. Penso que seria un apartat a debatre amb tranquil·litat.

Un altre element de confusió podria ser la poca consciència d'un sector de pares i mares, mes o menys gran segons escoles, del paper educatiu que poden assumir en el processos d'aprenentatge dels seus fills. L'educació escolar és integral i els nens i nenes no haurien de considerar com a dos móns diferents el de la família i el de l'escola. La manca de col·laboració dels pares, en aquest sentit, genera un augment de les dificultats que els nens i nenes troben en els processos marcats per un sistema educatiu que no sempre parteix de les realitats de l'entorn escolar tot i que s'ha avançat força en aquest aspecte. El nens i les nenes perceben que no hi ha una sintonia entre l'escola i el seu entorn immediat, malgrat els esforços de molts mestres, al comprovar que queda lluny de la realitat que viu a casa seva.

Entrem així en la necessitat de formació continuada per a tothom. Dels professionals tothom hi està d'acord i no cal parlar-ne. I els pares i mares? Aquí tenim un debat interessant per a fer. Cal realment? Com enfocar-ho? De la mateixa manera que parlem de la formació continuada en centre i considerem obsolets determinats models de cursets, cal continuar pensant en escoles de pares i mares amb conferències i xerrades? Recordo les primeres eleccions als Consells Escolars. No se si la preparació dels concerts hi va tenir a veure, el cas és que el Govern a través d'una TV3 força nova, va provocar una més que bona participació dels pares. No caldria pensar en espais de formació (des de la funció pròpia de cada un) als mitjans de comunicació? El debat que ha generat a França el model d'escola retratat en la pel·lícula Ser y tener no s'ha pas repetit aquí. No podríem pensar àmbits, accions, programes que, com en la salut, ajudessin a aquest sector de l'escola que són els pares?

Finalment voldria apuntar la importància que els pares veiessin l'escola més propera al dia a dia del seu poble o barri. Es valora allò que es considera propi i encara, penso, estem tancant, massa a poc a poc, el període de l’escola que depèn de lluny. Organitzativament els pares haurien de poder vincular escola i vida quotidiana del barri o poble, com els jardins o les zones verdes o la cura dels carrers i camins. I en les eleccions municipals poder votar tot coneixent la dependència de l'escola del futur consistori municipal. De retruc els i les mestres s'animarien a agafar/prendre autonomia i així deixar que l'entorn entrés a l'escola i amb ell els pares i mares i d’altres serveis molt connectats a la tasca educativa dels centres.