2003-04, un curs que promet!
 
Joan Coma

Publicat al diari Avui

 

Iniciem un nou curs i ens ho indiquen alguns senyals quotidians -les col·leccions de fascicles, les cues a les llibreries on es comenta l'increment dels preus dels llibres escolars i els infinitament cursis anuncis de principi de curs d'El Corte Inglés-, i toca, per tant, parlar de què pot passar aquest curs. Deixant de banda com va acabar el passat, amb un desastrós reguitzell de decrets de desenvolupament de la rebutjada LOCE que de manera frenètica van anar superposant-se l'un amb l'altre sense deixar-nos temps per a la recuperació -encara no havíem sortit del decret de l'increment de les hores de castellà, que entrem en la religió i abans de sortir de la polèmica estem en l'amenaça d'una llei de cohesió educativa-, l'actual curs promet: reiterats problemes de manca de places en zones amb molta incorporació tardana d'alumnat, normatives d'inici de curs que comencen aplicar la LOCE, eleccions catalanes en què el debat educatiu serà punt clau, eleccions generals... I tot allò que necessàriament anirà sortint del quefer quotidià i de la inesgotable capacitat de sorprendre'ns del govern central.


De moment des de la Generalitat s'ha començat amb l'aplicació estricta de la LOCE, amb la normativa sobre la repetició de curs, allò que pomposament en diuen supressió de la promoció automàtica: ho han resolt prou bé deixant en mans dels equips docents la potestat de la repetició de curs, és a dir, hem tornat on érem, ja que això de la promoció automàtica no ha existit mai. Sempre era l'equip el que en funció de la maduració de l'alumne, la possibilitat d'aplicar mesures correctores reals, d'analitzar acuradament el que més convindria a cada noi o noia, decidia si era convenient una repetició, i així continuarà sent. Això sí, al llibre de qualificacions hi constarà en l'àrea aprovada per l'equip un asterisc!


Quant a l'altra mesura, la recuperació dels exàmens de setembre, s'ha resolt posant-los al juny, una bona manera de solucionar la papereta. Suposarà però, més feina burocràtica per al professorat i els centres! De fet, la seva utilitat serà nul·la, com ho ha estat sempre, sobretot a l'ensenyament obligatori, on tothom que hagi estat a les aules sap que els exàmens de setembre no servien pràcticament per a res: els que aprovaven eren aquells que ja podien passar al juny, però molt justet, i se'ls volia fer treballar durant l'estiu. La veritat, una bona acció tutorial i de coordinació amb les famílies també ho resol. La resta, l'alumnat veritablement problemàtic, els que no podien, no volien, els que... mai els ha servit per a res fer-los fer un examen al setembre.


Continuem, però, amb problemes recorrents en un sistema que continua sense anticipar-se als problemes: la matriculació va ser en molts llocs conflictiva amb centres saturats, sobretot a la tercera corona barcelonina -del Maresme al Penedès passant pel Vallès-, malgrat que l'administració era conscient de la manca de places, i ens trobem amb centres plens i sense cap mesura per fer front a la incorporació tardana d'alumnes procedents de la immigració, però també fruit d'una forta mobilitat interna. En algunes ciutats la situació pot ser caòtica, amb centenars de nens i nenes per escolaritzar! Per no citar la manca de places a educació infantil, els dèficits ja endèmics en les construccions, l'excés de professorat interí...


Continuem fent interessants plans estratègics -com el pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera publicat a final de curs- però mancats de polítiques concretes i recursos específics que fan que en els centres es tingui la impressió de no donar a l'abast a una realitat cada cop més complexa, mentre l'administració només fa -i demana- més i més papers.


Sobre temes més de fons, hi ha arreu una certa consciència que l'educació hauria de sortir del pim-pam-pum polític, que cal un consens i un marc que no sigui modificat a cada canvi de govern. Fa temps que reclamem que cal repensar en profunditat, deixant de banda debats cridaners, demagògics, corporatius, l'educació a Catalunya. Des de l'administració es va impulsar la Conferència Nacional d'Educació, també un grup d'intel·lectuals van fer una crida a debatre sobre l'educació i en defensa de l'escola pública... Avui des de la comunitat educativa organitzada (sindicats de professors i estudiants, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica, el MUCE) estem ja impulsant aquest debat. Cal plantejar un nou model que ens serveixi per donar resposta als canvis socials que es van produint i també als canvis legislatius que s'han imposat des del govern de l'Estat i que ens han fet anar enrere o perdent les millores que havíem anat guanyant en els darrers deu anys i no serveixen per afrontar els problemes realment existents en l'educació i en el sistema educatiu català.


I aquest repensar l'hem de dur a terme en el conjunt de la societat catalana. S'hi han d'implicar els diferents estaments socials (la intel·lectualitat, les entitats culturals, l'empresariat i els sindicats...), tothom és responsable de l'educació d'infants i joves i tothom hi ha de dir la seva en aquest debat de manera clara, serena i amb visió de conjunt i a llarg termini. Hem d'unir esforços per avançar junts pel camí de millora de l'educació al nostre país. Naturalment l'administració catalana hi té un paper clau i, més que l'actual, la que surti de les noves eleccions.


Déu n'hi do, quanta teca per a un sol curs!

 
Joan Coma. President de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
 

 

     

 

     
  Principal Premsa Convocatòries Adhesions Correu