|
Iniciem
un nou curs i ens ho indiquen alguns senyals quotidians -les col·leccions
de fascicles, les cues a les llibreries on es comenta l'increment dels
preus dels llibres escolars i els infinitament cursis anuncis de principi
de curs d'El Corte Inglés-, i toca, per tant, parlar de què pot passar
aquest curs. Deixant de banda com va acabar el passat, amb un desastrós
reguitzell de decrets de desenvolupament de la rebutjada LOCE que de
manera frenètica van anar superposant-se l'un amb l'altre sense deixar-nos
temps per a la recuperació -encara no havíem sortit del decret de
l'increment de les hores de castellà, que entrem en la religió i abans de
sortir de la polèmica estem en l'amenaça d'una llei de cohesió educativa-,
l'actual curs promet: reiterats problemes de manca de places en zones amb
molta incorporació tardana d'alumnat, normatives d'inici de curs que
comencen aplicar la LOCE, eleccions catalanes en què el debat educatiu
serà punt clau, eleccions generals... I tot allò que necessàriament anirà
sortint del quefer quotidià i de la inesgotable capacitat de sorprendre'ns
del govern central.
De moment des de la Generalitat s'ha començat amb l'aplicació estricta de
la LOCE, amb la normativa sobre la repetició de curs, allò que pomposament
en diuen supressió de la promoció automàtica: ho han resolt prou bé
deixant en mans dels equips docents la potestat de la repetició de curs,
és a dir, hem tornat on érem, ja que això de la promoció automàtica no ha
existit mai. Sempre era l'equip el que en funció de la maduració de
l'alumne, la possibilitat d'aplicar mesures correctores reals, d'analitzar
acuradament el que més convindria a cada noi o noia, decidia si era
convenient una repetició, i així continuarà sent. Això sí, al llibre de
qualificacions hi constarà en l'àrea aprovada per l'equip un asterisc!
Quant a l'altra mesura, la recuperació dels exàmens de setembre, s'ha
resolt posant-los al juny, una bona manera de solucionar la papereta.
Suposarà però, més feina burocràtica per al professorat i els centres! De
fet, la seva utilitat serà nul·la, com ho ha estat sempre, sobretot a
l'ensenyament obligatori, on tothom que hagi estat a les aules sap que els
exàmens de setembre no servien pràcticament per a res: els que aprovaven
eren aquells que ja podien passar al juny, però molt justet, i se'ls volia
fer treballar durant l'estiu. La veritat, una bona acció tutorial i de
coordinació amb les famílies també ho resol. La resta, l'alumnat
veritablement problemàtic, els que no podien, no volien, els que... mai
els ha servit per a res fer-los fer un examen al setembre.
Continuem, però, amb problemes recorrents en un sistema que continua sense
anticipar-se als problemes: la matriculació va ser en molts llocs
conflictiva amb centres saturats, sobretot a la tercera corona barcelonina
-del Maresme al Penedès passant pel Vallès-, malgrat que l'administració
era conscient de la manca de places, i ens trobem amb centres plens i
sense cap mesura per fer front a la incorporació tardana d'alumnes
procedents de la immigració, però també fruit d'una forta mobilitat
interna. En algunes ciutats la situació pot ser caòtica, amb centenars de
nens i nenes per escolaritzar! Per no citar la manca de places a educació
infantil, els dèficits ja endèmics en les construccions, l'excés de
professorat interí...
Continuem fent interessants plans estratègics -com el pla d'actuació per a
l'alumnat de nacionalitat estrangera publicat a final de curs- però
mancats de polítiques concretes i recursos específics que fan que en els
centres es tingui la impressió de no donar a l'abast a una realitat cada
cop més complexa, mentre l'administració només fa -i demana- més i més
papers.
Sobre temes més de fons, hi ha arreu una certa consciència que l'educació
hauria de sortir del pim-pam-pum polític, que cal un consens i un marc que
no sigui modificat a cada canvi de govern. Fa temps que reclamem que cal
repensar en profunditat, deixant de banda debats cridaners, demagògics,
corporatius, l'educació a Catalunya. Des de l'administració es va impulsar
la Conferència Nacional d'Educació, també un grup d'intel·lectuals van fer
una crida a debatre sobre l'educació i en defensa de l'escola pública...
Avui des de la comunitat educativa organitzada (sindicats de professors i
estudiants, associacions de pares i mares, moviments de renovació
pedagògica, el MUCE) estem ja impulsant aquest debat. Cal plantejar un nou
model que ens serveixi per donar resposta als canvis socials que es van
produint i també als canvis legislatius que s'han imposat des del govern
de l'Estat i que ens han fet anar enrere o perdent les millores que havíem
anat guanyant en els darrers deu anys i no serveixen per afrontar els
problemes realment existents en l'educació i en el sistema educatiu
català.
I aquest repensar l'hem de dur a terme en el conjunt de la societat
catalana. S'hi han d'implicar els diferents estaments socials (la
intel·lectualitat, les entitats culturals, l'empresariat i els
sindicats...), tothom és responsable de l'educació d'infants i joves i
tothom hi ha de dir la seva en aquest debat de manera clara, serena i amb
visió de conjunt i a llarg termini. Hem d'unir esforços per avançar junts
pel camí de millora de l'educació al nostre país. Naturalment
l'administració catalana hi té un paper clau i, més que l'actual, la que
surti de les noves eleccions.
Déu n'hi do, quanta teca per a un sol curs!
|
