Publicat al diari AVUI

Unes quantes persones, prou conegudes a casa nostra, han proposat organitzar un "fòrum obert a tothom" per tractar de l'educació, que "és un dret universal i un bé públic al qual tota la ciutadania té dret a accedir i l'administració té el deure de garantir en condicions de qualitat i d'igualtat". Segons els autors del manifest, seria bo que en aquest debat s'hi impliquessin "tots els sectors socials, organitzacions ciutadanes, moviments socials, sindicats, associacions, municipis, intel·lectuals, estudiants, professorat, pares i mares i ciutadania en general". És a dir, hauria de ser un debat obert a tothom.

Ara bé, en el mateix manifest ja s'estableixen, d'entrada, unes condicions per poder participar en el debat, que ha de tenir uns "eixos de discussió" que en limiten l'abast i, per tant, en condicionen la participació. Perquè, més que eixos de discussió, allò que el manifest presenta sona a principis indiscutibles. Per tant, en realitat no seria un fòrum obert a tothom, sinó més aviat un fòrum semiobert sobre l'educació, en la mesura que aquells que no acceptessin els principis establerts, val més que se n'abstinguessin, de participar-hi.

Per exemple, el primer eix de discussió és "la importància de garantir un sistema públic d'ensenyament laic [...] que aconsegueixi ser l'opció majoritària d'amplis sectors socials, incorporant tota la diversitat social, econòmica i cultural de la nostra ciutadania". Per tant, els qui no pensin així, que sàpiguen que el debat no va per a ells.

Però, ¿de veritat els autors del manifest creuen que s'ha de garantir un "sistema públic d'ensenyament laic"? Jo més aviat diria que s'ha de garantir un "bon sistema públic d'ensenyament", ja que, en la nostra societat democràtica, les escoles públiques no en poden pas ser, de laiques. O potser abans caldrà definir el sentit que donem a l'adjectiu laic? Sobre aquesta qüestió, poc temps després de promulgada la Constitució, el Tribunal Constitucional va afirmar el següent: "En un sistema juridicopolític basat en el pluralisme, la llibertat ideològica i religiosa dels individus i la aconfessionalitat de l'Estat, totes les institucions públiques i molt especialment els centres docents, han de ser, en efecte, ideològicament neutrals. Aquesta neutralitat no impedeix l'organització en els centres públics d'ensenyaments de seguiment lliure per tal de fer possible el dret dels pares a elegir per als seus fills la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les pròpies conviccions (article 27.3 de la Constitució)". Com encaixa, aquí, l'adjectiu laic?

Causa sorpresa que, a continuació, i com a segon eix de discussió, els autors del manifest parlin de la "conveniència de redefinir el concepte de públic, entenent-lo com allò que pertany a la comunitat i està gestionat i supervisat democràticament". O sigui que, d'entrada, ja en donen la definició. I aquells que no hi estiguin d'acord, que sàpiguen que el debat no va per a ells. O sí? D'altra banda, en l'àmbit de l'educació, ¿ha de ser precisament aquest el concepte de públic?

¿No seria preferible que un fòrum obert a tothom partís del reconeixement de la importància de garantir un "bon sistema plural d'ensenyament"? ¿O és que potser no importa que les escoles d'iniciativa social o privada siguin, també, com les públiques, unes bones escoles? ¿No hi sol·liciten plaça prop del cinquanta per cent de les famílies de Catalunya que tenen fills en edat escolar?

Però ja es veu que els autors del manifest no comparteixen aquesta idea, perquè el tercer eix de discussió indica clarament cap on ens volen conduir quan ens conviden a participar en un fòrum obert a tothom: "La necessitat d'aturar la creixent privatització de l'ensenyament, revisant l'actual política de concerts i els criteris de planificació educativa per tal que no posin en perill la garantia del dret a la igualtat d'oportunitats".

Igualtat real d'oportunitats

No cal dir que tothom és lliure de pensar com vulgui i d'expressar lliurement les seves opinions, però ¿de veritat és dolent per al sistema educatiu d'un país democràtic que el dret de tothom a l'educació els ciutadans el puguin exercir en un marc de llibertat d'ensenyament, i que els pares puguin lliurement escollir l'escola que desitgin per als seus fills? ¿No tenen els poders públics l'obligació de vetllar perquè els ciutadans puguin exercir els drets i les llibertats fonamentals que la Constitució proclama? ¿No comporta l'existència d'un sistema educatiu plural, amb escoles públiques i escoles privades que convergeixin i es complementin en l'oferta de places escolars que garanteixin el dret de tothom a l'educació en un marc de llibertat i de real igualtat d'oportunitats?

Jo tampoc no estic d'acord amb l'actual sistema de concerts tal com s'aplica en el nostre país, precisament perquè no garanteix prou bé la necessària i desitjada igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans per a l'exercici del seu dret a una educació de qualitat en un marc de llibertat. Però el motiu de fons del meu desacord no té res a veure amb la "necessitat d'aturar la creixent privatització de l'ensenyament". Un suggeriment als autors del manifest: que facin un estudi sociològic per descobrir la relació existent entre el grau de benestar social i el nivell cultural dels ciutadans, per una banda, i la voluntat dels pares d'exercir el dret preferent de donar als seus fills el tipus d'educació que prefereixen, tal com proclama la Declaració Universal de Drets Humans, per l'altra. Crec que el resultat d'aquest estudi seria molt interessant.

Els eixos de discussió proposats en el manifest, per a un fòrum obert a tothom sobre l'educació, són vuit. Jo només m'he referit als tres primers, amb la intenció de fer veure que, amb plantejaments d'aquesta mena, podem estar molt entretinguts, però veig molt difícil que el nostre sistema educatiu pugui millorar. En la situació en què ens trobem, considero que és totalment inoportú entrar en un debat que, des de bon començament, ignori els principis constitucionals referents a l'educació i, com a conseqüència, alimenti i agreugi la tensió existent entre l'escola pública i l'escola privada. No ens conduiria enlloc. La veritat, no el necessitem.