QUIMERA ESCOLAR

JAUME Funes

Psicòleg

Periòdicament, arran d'alguns informes, es reobre el debat sobre "el fracàs escolar": sobre la seva magnitud i la importància que li hem de donar. Després d'algunes dècades d'investigació, hauríem d'acceptar alguns acords bàsics per dedicar-nos seriosament al que realment importa: com aconseguir que les diferències d'èxit al final de l'escolarització no segueixin castigant de manera especial els grups més fràgils de la societat.

¿Què en sabem realment avui? En primer lloc, que l'allargament de l'escolarització fins als 16 anys ha produït nous tipus de diferències d'èxit, noves formes de desacord amb l'escola que no poden ser abordades de la mateixa manera. Després, que allò que solen mesurar molts dels estudis gairebé sempre té a veure amb resultats acadèmics, sense tenir en compte moltes altres competències importants per funcionar socialment en aquest món complex en el qual vivim. Així, queden ocultes altres faltes d'èxit que suposen un gran fracàs social. Finalment, sabem també que els diversos èxits i els diversos conflictes no estan repartits d'una manera homogènia ni en el territori ni entre els diversos grups socials.

Les respostes, doncs, tenen a veure amb la recerca de nous sentits per a l'escolarització obligatòria, amb una nova definició de les competències bàsiques, amb la recuperació del paper compensador de l'escola. L'autèntic drama educatiu actual consisteix en el fet que, amb tots els estudis, es demostra que la igualtat d'oportunitats educatives és cada vegada més una quimera social.